TORNEM-HI!

Oyo! Unxa! Torno a obrir el blog despres d’un llarg i merescut KIT KAT. La veritat és que costa tornar-s’hi a posar. Sóc una persona bastant propensa a patir aquest tan conegut “SÍNDROME POST-VACACIONAL”. Em costa adaptar-me als canvis, i després de gairebé 2 mesets de vacances, sense comptar les oposicions, doncs... es fa difícil tornar a trepitjar l’escola. Diuen que una bona manera de començar-se a fer a la idea que les vacances s’acaben i que s’ha de tornar a la feina és, en primer lloc, passejar pels voltants del lloc de treball, uns dies abans, i anar gradualment escurçant l’hora d’aixecar-se cada matí. Mai he estat massa previsora per a aquestes coses, i ahir dilluns quan va sonar el despertador vaig desitjar que fós encara diumenge, 31 d’agost, però... malauradament, era dilluns, 1 de setembre, i eren les 7:00 del matí, hora de llevar-se i intentar ser persona abans d’anar a agafar l’autobús cap a Reus.

Després de la caminata per la ciutat, l’arribada a l’escola va ser, vaja, millor del que em pensava. La gent molt amable, i tots explicant anècdotes. Jo la única anècdota que tenia per explicar era que ja sóc... FUNCIONARIA! I estic feliç, encara que no hagi anat a cap lloc meravellós de vacances, encara que no hagi trepitjat ni un sol dia la platja ni la piscina, encara que no m’hagi posat uns pantalons curts ni una faldilla per ensenyar aquests dos pernils que m’han sortit a banda i banda sense saber com...

Suposo que cadascú troba un motiu per ésser feliç, i jo, tinc el meu. El sacrifici ha valgut la pena.
Crec que l’estiu que vé el disfrutaré molt més que aquest, oi que si, xati?

Bé. Espero anar publicant posts regularment a partir d’ara, però ja us aviso que no sóc molt disciplinada. Es farà el que es pugui. Els propòsits de finals d’estiu, ni els de l’any nou tampoc no s'han fet per mi, jeje.

TANCAT PER VACANCES

Hola a tots, seguint la moda que està començant a imperar a bloggerlandia aquestes setmanes, jo deixaré també d'escriure uns dies al meu blog.

Em dedicaré a aquella tasca que durant l'any ens queda oblidada per culpa de la feina, l'estrès, els estudis... Em dedicaré a MI, i a no fer RES.

Necessito reflexionar sobre alguns aspectes importants per a mi, i arribar a conclusions, prendre decisions... Ostres, potser d'això també se'n diu feina!! Jeje.

Bé, també m'agradaria tornar a obrir els llibres de l'autoescola, i posar-m'hi. La veritat és que no ho he passat gaire bé aquest curs passat, qui m'havia de dir que m'hauria de gastar tanta pasta en taxis per poder estar a les 9 a la feina cada dia?? Llegir llibres interessants també és una cosa que fa segles que no faig. I dibuixar? Aquesta tasca sí que l'he deixat ben oblidada!!

En fi, seguiré llegint els vostres comentaris, i tot això, però no em queda res més que dir que, fins a nou avís, aquest blog queda...

QUINS RECORDS...

Hola, avui estic una mica més animadeta.

Com que no sabia què fer i tenia ganes de navegar una mica per aquest món d'internet m'he posat a buscar pàgines. La veritat és que poques vegades tinc un criteri fix de recerca. M'agrada anar de pàgina en pàgina, creant una teranyina, que al final no saps ni com hi has acabat en la pàgina que estas mirant, jeje. Suposo que a molts us passa el mateix.

Bé, el fet és que he acabat al YOUTUBE, i me'n he adonat que m'hi podria tirar hores i hores mirant la de coses que hi ha, des de videoclips, trailers de pel·lícules, fins a videos frikies que hi penja la gent que no té res millor a fer, i és que hi ha gent per tot.

Bé, jo m'he estat una estoneta recordant sèries mítiques de dibuixos d'aquelles que et deixen empremta. I és que, qui no recorda amb melangia aquella sèrie de dibuixos que el feia tornar boig i no es perdia ni un capítol? Quins temps... Qui ens ho havia de dir que la tele canviaria tant, i que internet seria el seu gran substitut?

Des de fa uns anys, internet ens ofereix la possibilitat de recordar aquelles mítiques sèries que ens van "formar" com el que ara som. Us convido a fer una repassada en aquest video que he trobat. N'hi ha moltíssims, però he trobat que aquest estava molt bé. A veure, qui en recordi més, tindrà premi, jeje. Per cert, quina sèrie de dibuixos recordeu amb més "carinyu"? Jo en tinc una llista ben gran, jaja.

JO VULL...

Fa dies que no estic bé. A algú de vosaltres ja us he explicat. Al llarg de la meva vida m'he sentit com un ocell tancat a la gàbia més maca del món, però una gàbia, al cap i a la fi. Al principi no m'importava en excés. Volia pensar que era pel meu bé. Però a poc a poc, vaig anar veient que els ocells del meu voltant, no els passava el mateix que a mi. Fins i tot ells m'ho deien. Així és com vaig començar a sentir que jo era un ocell diferent dels altres, un ocell que ja no era feliç, que a poc a poc s'anava consumint.

Resoldre-ho és difícil, encara que a ulls dels de fora pugui semblar senzill. Però suposo que plorar o enfonsar-se no és la millor solució. De moment escriure-ho m'allibera una mica de tot plegat. Ara falta donar el pas més important: enfrontar-ho.

Jo vull poder dir el que penso
sense que em feu callar la boca.
Jo vull que em valoreu pel que sóc
sense criticar-me pel que no sóc.
Jo vull que em digueu “molt bé”
i no que “és el que havies de fer”.
Jo vull que us alegreu de veure’m feliç
i no que em retraieu el que us heu sacrificat per mi.
Jo vull ser autosuficient
i no que m'obligueu a pensar que no sóc res sense vosaltres.
Jo vull ser un ocell, igual que els altres,
i que em deixeu volar quan sigui el meu moment.
Jo vull ser feliç.
Jo vull ser jo.