BON NADAL

Bon Nadal a tothom. Si, semblava que no havia d'arribar, però ja hi som al bell mig. Tot l'any esperant que arribin aquests dies en què, se suposa que tothom ha de ser feliç... En fi, no vull esguerrar la festa a ningú, però és que a mi el Nadal no m'agrada tant com a la majoria de la gent.

Durant l'any molts intentem omplir els nostres buits emocionals amb feina i més feina, però ara que no en tenim, ens adonem que ens falta més contacte amb la gent en general. Potser sóc massa tímida i introvertida, i no tinc el morro per buscar-me soleta els plans, potser és que tampoc la familia que tinc m'ajuda massa a ser un ésser més "social".

Intento pensar que hi ha gent que coneix a 1000 persones però després no pot confiar en ningú o utiliza les amistats per fer-se el més guapet i popular. Jo, en canvi, tinc pocs amics, però de confiança, i això és més valuós que 100 nits de farra i desenfrè. O no? En fi, us deixo de ratllar amb les meves empanades mentals. Només dir-vos que el Nadal que tingui un pla ben atractiu per passar aquests últims dies de l'any seré tan feliç.. Espero que sigui aviat.

Molts petonets a tots.

TOTES PODEM SER GUAPES, SI VOLEM

Bones a tothom. Sé que fa molt de temps que no he escrit al blog, la veritat és que era l'última cosa en la que estava pensant. Però bé, per a què veieu que encara estic per aquí, i estic bé, tot i que bastant constipada, m'he disposat a escriure aquestes línies.

No sabia què posar-vos perquè no us avorríssiu llegint el post, així que, buscant per la xarxa alguns noms de marques de cremes per la cara (ja sabeu que les dones...) he arribat a un enllaç que m'ha cridat una mica l'atenció, i he volgut compartir-lo amb vosaltres.

Sempre he pensat que no sóc massa agraciada físicament, però la veritat és que avui en dia amb tants tractaments de bellesa i tants retocs que es poden fer, la que no està guapa, és perquè no vol, i sino, mireu la fotografia que us he posat. Us explico. Es va fer un concurs de bellesa de dones, mestresses de casa, les quals durant 12 hores es van poder fer tots els tractaments de bellesa possibles. L'abans i el després és impressionant. Podeu clicar sobre la foto. Per cert, va guanyar la segona, començant per l'esquerra.
Així que ja sabeu, noies, les que sentiu que la fada de la bellesa no us ha tocat amb la seva bareta màgica, no us decepcioneu. Penseu que un vestit bonic i una bona sessio de maquillatge, perruquerria, depilació ho arregla tot, o gairebé tot, jeje.


Arreveure.

LA VALL DEL RIU VERMELL

Trobarem a faltar el teu somriure;
diu que ens deixes, te'n vas lluny d'aqui,
però el record de la vall, on vas viure,
no l'esborra la pols del camí.

El teu front duu la llum de l'albada,
ja no el solquen dolors ni treballs,
i el vestit amarat de rosada
és vermell com el riu de la vall.

Quan arribis a dalt la carena,
mira el riu i la vall que has deixat
i aquests cors que ara guarden la pena,
tan amarga del teu comiat.

Dedicat a l'avi del Jordi.

HA ARRIBAT EL MOMENT

Bones, crec que ha arribat el moment. No sé si estic preparada, però almenys ho he d'intentar. S'acosta la tardor. Els matins freds i plujosos, l'horari inestable de l'autobús, les tardes que es fan nits a les 6 de la tarda... Tot plegat em fa pensar que he de fer-ho ja.

Comentant amb alguna amiga que, al igual que jo, encara no s'ha decidit a fer-ho, vaig agafar-li la idea de no cantar victòria ni celebrar-ho fins no tenir-ho ben segur i en targeta de plàstic.

Així doncs, només us informo de la meva intenció de presentar-me a l'examen de carnet de conduir. Ei, què us havíeu pensat amb tanta intriga? Jeje. Doncs això, que a finals d'aquest més intentarem anar a fer creuetes, per si sona la flauta, i si sona bé, doncs passarem al següent pas, que aquest m'assembla que serà una mica més complicat, però vaja, es farà el que es podrà.

Sense res més a dir, em despedeixo.

Firmat: Una possible futura conductora.

CANÇONS

Hola una altra vegada.

Bé, aprofito per actualitzar el meu blog, ja que demà tornen les "fieres" i no sé si tindré temps d'escriure en tota la setmana. Repassant els nous posts que van penjant els companys "bloggerus" m'he inspirat i... ja tinc tema per escriure.

La veritat és que durant aquests dies he treballat bastant a l'ordinador, i per passar el temps d'una manera més agradable, doncs em poso música, com molts de vosaltres, suposo. No es pot dir que tingui uns criteris massa definits sobre els meus gustos musicals, m'agrada la varietat: música en espanyol, en català, i també en anglès, i sobre aquest últim tipus de música volia parlar. No sé si us passa també a la resta però tinc l'anglès bastant abandonat, i de la majoria de cançons només entenc certes paraules, que tothom coneix: forever, anever, olweis, mai lof ai yu, aim weiting for, etc. que m'ajuden una mica a donar sentit a la cançó. Però he descobert que no cal entendre la lletra per a que t'agradi una cançó. A vegades només un conjunt de notes, posades de determinada manera poden fer experimentar sensacions increïbles a les persones que les escoltem, encara que siguem "analfabets musicals", no té res a veure, perquè crec que la música té la seva part formal, la que implica el coneixement (aquesta la posen els músics, que per això han estudiat) i l'altra part, més espiritual, o sentimental (que la posem els que escoltem). I no cal ser un expert en música per saber que una cançó és bona i està ben feta, perquè només cal veure com et fa volar quan l'escoltes.

En fi, m'assembla que me'n estic anant de la bola, per tant, us deixo per avui. Us poso una cançó que m'agrada, no sé què diu, perque està en anglès i només en sé traduir algunes paraules, però simplement, m'agrada.

BIG GIRLS DON'T CRY

TORNEM-HI!

Oyo! Unxa! Torno a obrir el blog despres d’un llarg i merescut KIT KAT. La veritat és que costa tornar-s’hi a posar. Sóc una persona bastant propensa a patir aquest tan conegut “SÍNDROME POST-VACACIONAL”. Em costa adaptar-me als canvis, i després de gairebé 2 mesets de vacances, sense comptar les oposicions, doncs... es fa difícil tornar a trepitjar l’escola. Diuen que una bona manera de començar-se a fer a la idea que les vacances s’acaben i que s’ha de tornar a la feina és, en primer lloc, passejar pels voltants del lloc de treball, uns dies abans, i anar gradualment escurçant l’hora d’aixecar-se cada matí. Mai he estat massa previsora per a aquestes coses, i ahir dilluns quan va sonar el despertador vaig desitjar que fós encara diumenge, 31 d’agost, però... malauradament, era dilluns, 1 de setembre, i eren les 7:00 del matí, hora de llevar-se i intentar ser persona abans d’anar a agafar l’autobús cap a Reus.

Després de la caminata per la ciutat, l’arribada a l’escola va ser, vaja, millor del que em pensava. La gent molt amable, i tots explicant anècdotes. Jo la única anècdota que tenia per explicar era que ja sóc... FUNCIONARIA! I estic feliç, encara que no hagi anat a cap lloc meravellós de vacances, encara que no hagi trepitjat ni un sol dia la platja ni la piscina, encara que no m’hagi posat uns pantalons curts ni una faldilla per ensenyar aquests dos pernils que m’han sortit a banda i banda sense saber com...

Suposo que cadascú troba un motiu per ésser feliç, i jo, tinc el meu. El sacrifici ha valgut la pena.
Crec que l’estiu que vé el disfrutaré molt més que aquest, oi que si, xati?

Bé. Espero anar publicant posts regularment a partir d’ara, però ja us aviso que no sóc molt disciplinada. Es farà el que es pugui. Els propòsits de finals d’estiu, ni els de l’any nou tampoc no s'han fet per mi, jeje.

TANCAT PER VACANCES

Hola a tots, seguint la moda que està començant a imperar a bloggerlandia aquestes setmanes, jo deixaré també d'escriure uns dies al meu blog.

Em dedicaré a aquella tasca que durant l'any ens queda oblidada per culpa de la feina, l'estrès, els estudis... Em dedicaré a MI, i a no fer RES.

Necessito reflexionar sobre alguns aspectes importants per a mi, i arribar a conclusions, prendre decisions... Ostres, potser d'això també se'n diu feina!! Jeje.

Bé, també m'agradaria tornar a obrir els llibres de l'autoescola, i posar-m'hi. La veritat és que no ho he passat gaire bé aquest curs passat, qui m'havia de dir que m'hauria de gastar tanta pasta en taxis per poder estar a les 9 a la feina cada dia?? Llegir llibres interessants també és una cosa que fa segles que no faig. I dibuixar? Aquesta tasca sí que l'he deixat ben oblidada!!

En fi, seguiré llegint els vostres comentaris, i tot això, però no em queda res més que dir que, fins a nou avís, aquest blog queda...

QUINS RECORDS...

Hola, avui estic una mica més animadeta.

Com que no sabia què fer i tenia ganes de navegar una mica per aquest món d'internet m'he posat a buscar pàgines. La veritat és que poques vegades tinc un criteri fix de recerca. M'agrada anar de pàgina en pàgina, creant una teranyina, que al final no saps ni com hi has acabat en la pàgina que estas mirant, jeje. Suposo que a molts us passa el mateix.

Bé, el fet és que he acabat al YOUTUBE, i me'n he adonat que m'hi podria tirar hores i hores mirant la de coses que hi ha, des de videoclips, trailers de pel·lícules, fins a videos frikies que hi penja la gent que no té res millor a fer, i és que hi ha gent per tot.

Bé, jo m'he estat una estoneta recordant sèries mítiques de dibuixos d'aquelles que et deixen empremta. I és que, qui no recorda amb melangia aquella sèrie de dibuixos que el feia tornar boig i no es perdia ni un capítol? Quins temps... Qui ens ho havia de dir que la tele canviaria tant, i que internet seria el seu gran substitut?

Des de fa uns anys, internet ens ofereix la possibilitat de recordar aquelles mítiques sèries que ens van "formar" com el que ara som. Us convido a fer una repassada en aquest video que he trobat. N'hi ha moltíssims, però he trobat que aquest estava molt bé. A veure, qui en recordi més, tindrà premi, jeje. Per cert, quina sèrie de dibuixos recordeu amb més "carinyu"? Jo en tinc una llista ben gran, jaja.

JO VULL...

Fa dies que no estic bé. A algú de vosaltres ja us he explicat. Al llarg de la meva vida m'he sentit com un ocell tancat a la gàbia més maca del món, però una gàbia, al cap i a la fi. Al principi no m'importava en excés. Volia pensar que era pel meu bé. Però a poc a poc, vaig anar veient que els ocells del meu voltant, no els passava el mateix que a mi. Fins i tot ells m'ho deien. Així és com vaig començar a sentir que jo era un ocell diferent dels altres, un ocell que ja no era feliç, que a poc a poc s'anava consumint.

Resoldre-ho és difícil, encara que a ulls dels de fora pugui semblar senzill. Però suposo que plorar o enfonsar-se no és la millor solució. De moment escriure-ho m'allibera una mica de tot plegat. Ara falta donar el pas més important: enfrontar-ho.

Jo vull poder dir el que penso
sense que em feu callar la boca.
Jo vull que em valoreu pel que sóc
sense criticar-me pel que no sóc.
Jo vull que em digueu “molt bé”
i no que “és el que havies de fer”.
Jo vull que us alegreu de veure’m feliç
i no que em retraieu el que us heu sacrificat per mi.
Jo vull ser autosuficient
i no que m'obligueu a pensar que no sóc res sense vosaltres.
Jo vull ser un ocell, igual que els altres,
i que em deixeu volar quan sigui el meu moment.
Jo vull ser feliç.
Jo vull ser jo.

EN PROVES

Bé, com veieu aquests dies estic intentant millorar el meu blog, per a que em quedi lluïdet, jeje. La veritat és que m’està costant bastant, perquè com que mai he fet res semblant, estic descobrint, sola, buscant aquí i allí, coses que em poden ajudar a personalitzar-lo i a que faci més patxoca.

La veritat és que això dels blogs és un món, i quan hi comences a entrar te’n adones que en saps tan poc... En fi, he afegit un calendari, que volia que fos en català, però no ha pogut ser, un llum xulíssim dels que m’agraden tant que en tinc un a l’habitació... Fins i tot hi he afegit un comptador de visites!! Tot un èxit per a una negada informàtica com jo. Espero poder anar afegint-hi més coses, però de moment, “vaig nant fent”.

Molts petons a tots.

BENVINGUTS

Ejem, ejem.. provant... sí, un, dos, tres... provant... bé.

Hola, us dono la benvinguda a aquest intent, en fase de proves, del que en el llenguatge dels experts que dominen el tema s’anomena BLOG.

Ja fa temps que els meus amics en tenen un, de blog, i porten temps animant-me per a que jo també m’apunti a aquesta nova moda. Fins ara, amb la feina de l’escola, el malson de la inspectora, les oposicions... no m’hi havia posat, i no trobava mai el moment de fer-ho, però ara que tot ja ha passat, i estic més tranquil•la, he volgut donar el gran pas.

Abans de res, dono les gràcies per la inestimable ajuda de “qui ja sap”, perquè sense ella aquest blog no hauria estat possible, donada la meva ineptitud davant la pantalla. Moltes gràcies per tot el que fas per mi, xati.

Espero que m’aneu passant comentaris, i s'accepten idees i ajudes per a poder millorar aquest blog.

Adeuuuuu.