Trobarem a faltar el teu somriure;
diu que ens deixes, te'n vas lluny d'aqui,
però el record de la vall, on vas viure,
no l'esborra la pols del camí.
El teu front duu la llum de l'albada,
ja no el solquen dolors ni treballs,
i el vestit amarat de rosada
és vermell com el riu de la vall.
Quan arribis a dalt la carena,
mira el riu i la vall que has deixat
i aquests cors que ara guarden la pena,
tan amarga del teu comiat.
Dedicat a l'avi del Jordi.
2 Comments:
Em sembla una manera molt maca d'acomiadar-se.
una abraçada
MARTA
És molt emotiu....
No he pogut evitar recordar-me de tots aquells que ja no estan en mi, i que de vegades trobo a faltar...
No he pogut evitar que alguna llágrima vivaç s'escapes cara a baix...
Post a Comment