TORNEM-HI!

Oyo! Unxa! Torno a obrir el blog despres d’un llarg i merescut KIT KAT. La veritat és que costa tornar-s’hi a posar. Sóc una persona bastant propensa a patir aquest tan conegut “SÍNDROME POST-VACACIONAL”. Em costa adaptar-me als canvis, i després de gairebé 2 mesets de vacances, sense comptar les oposicions, doncs... es fa difícil tornar a trepitjar l’escola. Diuen que una bona manera de començar-se a fer a la idea que les vacances s’acaben i que s’ha de tornar a la feina és, en primer lloc, passejar pels voltants del lloc de treball, uns dies abans, i anar gradualment escurçant l’hora d’aixecar-se cada matí. Mai he estat massa previsora per a aquestes coses, i ahir dilluns quan va sonar el despertador vaig desitjar que fós encara diumenge, 31 d’agost, però... malauradament, era dilluns, 1 de setembre, i eren les 7:00 del matí, hora de llevar-se i intentar ser persona abans d’anar a agafar l’autobús cap a Reus.

Després de la caminata per la ciutat, l’arribada a l’escola va ser, vaja, millor del que em pensava. La gent molt amable, i tots explicant anècdotes. Jo la única anècdota que tenia per explicar era que ja sóc... FUNCIONARIA! I estic feliç, encara que no hagi anat a cap lloc meravellós de vacances, encara que no hagi trepitjat ni un sol dia la platja ni la piscina, encara que no m’hagi posat uns pantalons curts ni una faldilla per ensenyar aquests dos pernils que m’han sortit a banda i banda sense saber com...

Suposo que cadascú troba un motiu per ésser feliç, i jo, tinc el meu. El sacrifici ha valgut la pena.
Crec que l’estiu que vé el disfrutaré molt més que aquest, oi que si, xati?

Bé. Espero anar publicant posts regularment a partir d’ara, però ja us aviso que no sóc molt disciplinada. Es farà el que es pugui. Els propòsits de finals d’estiu, ni els de l’any nou tampoc no s'han fet per mi, jeje.